Ja estic de Vacances!

Aquesta setmana pre-vacances ha estat llarga i bastant estressant. Hem hagut d'acabar tants projectes com hem pogut per abans de marxar, i bé, ja us podeu imaginar.

M'havia proposat de fer la maleta dimecres, anar recollint coses i netejant amb la calma. Però cada dia al tornar de la feina queia al sofà i m'hi quedava mort. Així que ho hem anat posposant fins que avui dissabte ja ens hi hem hagut de posar!

M'he llevat d'hora, cap a les 7:30 i després d'esmorzar ja he començat a empaquetar tot! Tenia muntat un bon sarau, però poc a poc ja ho he anat tenint tot en ordre. I ara ja esta tot empaquetat, la casa neta, i casi a punt per a començar, demà al matí, a fer viatges cap a la nova casa.

Mentre ho recollia tot, he estat seguint per internet el Concert per la Llibertat. Un concert més llarg que un dia sense pa, però amb tanta i tanta gent, i tant bon ambient que sembla que això ja ho tenim a tocar. 90000 persones omplint el Camp Nou. Impressionant! I molt orgullós del meu petit país!

I això és tot per avui, el pròxim post des de la casa nova! ;)

------------------------------------------------------------------

This week was the last before holidays, and it had been long and stressful. We had to finish a lot of projects before leaving, so you can imagine.

I had in mind to start packing everything on Wednesday, but by the time I arrived home after work I only was able to fall on the sofa and die. So I had been posponing that moment until today that was the last day before the moving.

I wake up early, at half past seven, and after breackfast I started packing, cleaning and putting things in order. And by now, our home is clean, and everything is ready for the trip to the new home!

While I was packing, I was listening in live by internet a huge concert that took place today in Barcelona. 90.000 people went to the Football Club Barcelona's Stadium to celebrate a concert that was a claim in pro of Freedom. And also a claim about our right to decide about our future as a country, and the opportunity of making a democratic referendum to decide if we, the Catalans, want or not to be a free country in the future.

Now a days Spanish Government, is totally against this democratic right to ask the people about this question. And they are taking advantage of the global crisis to centralize again all the competencies that all the Spanish regions where ruling. And also putting more pressure in some strategic sectors like education, sanity, and many other public and cultural sectors vitals for our survival as a country and as human beings.

299 years ago we lost a battle against the Spaniards, we had suffered 299 years of oppression where our language had been banned and persecuted many times through history, where our culture had been ignored and trampled, and our economy plundered.
That's the reason why on 2014, after 300 years, we are willing to ask pacifically and democratically, if it is worth or not to keep being part of a country that doesn't understand us, doesn't support us, and want to impose their Spanish culture.

Today we wanted to show to Madrid Government, and to the World that we are here, and we want our tiny spot in the map to keep existing and living in peace and in Catalan (our mother tongue) in a progressive country full of liberties, where everyone will be welcome.

So let me just add three more words. Freedom for Catalonia!

(Today the translation doesn't match 100% the Catalan post of the blog. But they already know about that, and I wanted to share all this information with you. I think is important.)

Thank you.

Qüestió de prioritats...

A aquesta vida s'ha de prioritzar, no es pot tenir tot, així doncs he canviat el llit per una bici!

Feia dies que tenia penjat un anunci per a vendre'm el llit. Amb el que em va costar d'aconseguir-lo... Però a la casa nova ja n'hi han un i a part, la setmana que ve m'havia de creuar tot Vancouver, pillar un bus, un skytrain un altre bus i un altre skytrain carregant el llit a braços al mudar-me.

Va costar de trobar un comprador, però ahir se'l van venir a mirar i a endur!

A part aprofitant que viuré més aprop de tot, i que ve el bon temps, m'he comprat una bici! La idea és estalviar-se els $91 mensuals del Monthly Pass del transport... I fer més "esport", que porto una vida massa sedentària pel meu gust.

Així doncs, ja torno a ser el Pau de sempre! El que anava 450 dies a l'any en Bici per Barna! A veure si la pluja em deixa aprofitar-la per Vancouver també!

PD.
A veure quan em dura la Bici, per que aquí es veu que volen! Sembla que pes pitjor que Barcelona i tot! L'estacarem bé i creuarem els dits! :S

We can not have everything, so we have to prioritize what's important that what's not. So I've sold my bed and I've bought a bike! hahaha

It had been for some weeks that I had an advertisement posted on Craigslist to sell the bed without much results. But yesterday there was a man that came to chack it and finally he took it!
If not I shuold had crossed all Vancouver, taking 2 busses and 2 skytrains to bring it to my new place... And as you can imagine, it was not something that I was looking forward to do...

In addition, I have to take advantage of the fact that I will be leaving closer from everything. So it was the best excuse to do more sport, and save the $91 that cost the monthly pass of the Skytrain.

So, finally I am myself again! I am again the boy that use to ride his bike 450 days per year in Barcelona, but now in Vancouver! (If the rain let me ride it) 

PS.
Lets see how much time it last, in Vancouver the bike thieves are know to be really busy! I will lock it well and I'll cross my fingers! :S

Silenci

A veure si em surten les paraules...

Estic vivint la que potser la setmana més silenciosa de la meva vida. (O no, però ho està sent molt...)

Ara farà una setmana que va marxar en Jordi cap a San Francisco. Va venir la Natàlia i va marxar, i des de llavors que em llevo al matí, em dutxo, faig l'esmorzar, em vesteixo, agafo l'skytrain, canvio al bus, camino fins la feina, i tot això en silenci.

Un cop a la feina, saludo, xerro amb qui faci falta i em poso davant la pantalla de l'ordinador. Així passen les hores amb intervencions puntuals amb els col·legues de feina, i al cap de 8 o 9 hores es fan les 5. Dius "adéu fins demà", agafes el bus, compres llet que no en tens a la nevera, fas transbord a l'skytrain, camines cap a casa i caus rendit al sofà.

És d'hora i decideixes posar una pel·lícula, no et va massa bé internet i acabes escollint entre les que tens al disc dur. Les has vist totes (algunes varies vegades i tot) menys les k fa mandra veure, que les vas deixant passar.

Al final n'esculls una. The Artist; potser la primera pel·lícula muda des de que es va inventar el cinema sonor.
T'adorms mirant-la, i et despertes pensant que al llit hi estaràs millor, tanques l'ordinador i t'envàs a dormir.

Mentre dormo, nosé si dec parlar, de no ser així aviat hauré estalviat prous paraules com per a no callar en 7 dies!

I quin és el colmo del silenci? La gota que fa vessar el got? Que aquesta mateixa setmana se m'hagin espatllat els auriculars de l'iPod! 

Si algú em pregunta quina és la meva imatge de silenci (al més pur estil Bibiana Vallvé al programa Silenci? del 33) li penso ensenyar la meva foto de carnet! XD

PD.
A que no sabeu com estic actualitzant el blog... En silenci... Per sort, ara almenys tinc a Nina Simone cantant-me Sinnerman de fons!

---------------------------------------------------------------

I'll try to put some words in order...

I am provably living one of the most quite weeks I ever had.

It's been a week since Jordi left to San Francisco. Natalia came and left. And since then I wake up every morning, I take a shower, I eat my breakfast, I dress up myself, I take the skytrain, I change to the bus, I walk to the office, and all that in the most complete silence.

Once in the office, I say hello to everyone, I talk with whoever is needed , I sit in my desk infront of the computer. And that way I spend some 8 or 9 hours with some sporadic interventions of my colleages every now and then, until it's 5 o'clock that I say "Bye! See you tomorrow. Have a good one!". Then I take the bus, I buy milk that my fridge is empty, I take the skytrain, three stops and I walk home. Then I fall surrendered on the couch.

It's soon, so you decide to watch a movie, your internet is not working properly, so you check your hard drive and you watched all them (some even twice or three times), but the ones that you never feel like watching.

Finally you choose The Artist; maybe the first mute film since the invention of the sound in the movies.   
You got asleep, and you wake up thinking that maybe it's time to go to bed.

I don't know if I speak while I sleep, but if not, soon I'll have saved enough words to be talking seven days in a row.

And what's the straw that broke the camel's back? That this same week I broke my headphones of the iPod!

If someone ask me to think about how silence looks like, I'll give them an ID picture of me. :S

PS.
Guess how I am writing this post... In silence... Luckily, at least, as background Nina Simone is singing Sinnerman to me.

Mil coses!

Fa dues setmanes que no actualitzo el blog, i no han passat poques coses que diguem. De fet n'hi han masses per un sol post, cada apartat se'n mereixeria un de particular, però intentaré encabir-ho tot en un.

1) STEVESTON

El cap de setmana passat vam anar a passar el dia fora amb la Vanessa una bona amiga de la feina. Vam anar a Steveston un petit poble costaner al sud de Vancouver. Allà, a part de un port on podies comprar peix fresc, i embarcar en tours per a veure orques; hi havia també una mena de museu d'història canadenca, on s'explicava com vivia abans la gent al Canadà. Va ser molt curiós, i un molt dia!
Més endavant potser hi tornem a veure orques, qui sap... jejeje

2) TRASLLAT

Porto casi un mes buscant un nou lloc on viure per que a finals de més haig de deixar la casa on estem amb en Jordi. Ja que ell se'n nirà a viatjar, i jo prefereixo viure en un altre barri (Ui! Ha sonat una mica malament això... XD)

Les últimes setmanes vaig estar visitant algunes cases, i a mitjans de la setmana passada vaig trobar-la. És una casa on hi viuré amb vuit persones més, cada una té una habitació privada i compartim 3 cuines i 3 banys. L'habitació és gran i espaiosa. Encara no en tinc fotos de l'interior, però un cop m'hi traslladi ja us la ensenyaré! 

El que m'encanta de la casa és el barri, tranquil, super verd i natural, i a 30 minuts caminant de la feina! A part, ja tinc ganes de conèixer els meus nous companys de pis! :)

3) NATÀLIA

Dijous passat vaig tenir visita! La Natàlia una amiga de Belles Arts que treballa de fotògrafa en creuers va venir a veure'm uns dies abans d'embarcar en un creuer cap a Alaska!

De fet ha sigut un vist i no vist, per que tot i que s'ha estat uns dies a casa jo he hagut de treballar i no he pogut dedicar-li tant de temps com hauria volgut...
Tot i això hem passat uns molt bon dies per aquí, posant-nos al dia, visitant la ciutat i fins i tot anant a patinar! Ha estat un plaer tenir-te per aquí Natàlia! Ens veiem en dues setmanes potser! :)

4) - FESTA A LA FEINA

Ahir a la nit vam tenir festa a l'oficina! Era una festa de treball, plena de clients contactes, i possibles futurs clients. Tot molt elegant i ple d'estil. Vam tenir música en directe, desfilada de moda, xerrades al més pur estil "TED", DJ's, i fins i tot barra lliure de menjar i beguda! Però sobretot molt bona companyia amb els col·legues de la oficina!

Va resultar ser una molt bona nit! (de la qual no en tinc fotos encara, miraré d'aconseguir-ne)

5) + FEINA!

Divendres, em va arribar un paquetet de Barcelona! Dintre hi havien les targetes de memòria amb les entrevistes que van gravar en Víctor i la Karin per al documental dels 50 anys de la Secció d'Alta Muntanya i Escalada de la UEC de Sants!

Així que tant bon punt, trobi el moment ja m'hi podré posar a treballar!

I res, de moment això és tot, b de fet segur k encara hi ha mil coses més a explicar, però de moment no us vull atabalar més!

Una abraçada! Cuideu-vos!

------------------------------------------------------------------

English translation coming soon. Sorry...

The Chief a Squamish (British Columbia)

Avui crec que no calen masses comentaris...

-----------------------------------------------------

I think today I don't need too say much...

 

Remember When

Avui al ser cap de setmana, fer un dia gris i no tenir massa plan muntat, m'he quedat per casa de relax.

També he aprofitat per a fer un skype amb mons pares, i ens hi hem recreat! De fet estaven endreçant la caixa de les fotografies i me'n han estat ensenyant un munt! Han sortit joies com aquestes!

(Que no se'n enterin mons pares que he penjat això k bueno... em maten! XD Guardeu-me el secret, eh! jajajaja)

Però k coi! Tots tenim passat no?¿ Doncs ja està!

-------------------------------------------------------------------------------------

Today was weekend, it was cloudy, and I had not many plans to do, so I stood at home resting and doing nothing.

I also took advantage to skype with my parents, and we took our time! Actually, they where putting in order our box of pictures, and we had being taking a look to some of them! There were such wonderful pieces like this ones! 

(Don't let my parents know that I uploaded all this, because if they find out... well... they kill me! LOL Keep this secret for me please!)

But well... All we had a passat, hadn't we? So who cares!