"Unes Altres Veus" ja als cines!!!!!!

Avui us convido a anar al cinema!

Finalment un dels projectes en els quals col·laborava mentre era a Barcelona veurà la llum! (tot i que ja fa temps que volta per aquí i per allà)

Aquest Dimecres vinent, i tots els Dimecres d'Abril a les 19:30 es projectarà als Cinemes Girona de Barcelona el documental Unes altres veus. Una mirada diferent sobre l'autisme. 

Una producció de Teidees Audiovisuals co-dirigida per Ivan Ruiz i Sílvia Cortés Xarrié.

Unes Altres Veus és un documental sobre l'autisme a partir de l'experiència de nou pares, mares i avis de nens diagnosticats d'autisme; del testimoni de l'Albert, un jove de 20 anys diagnosticat de Síndrome d'Asperger; i des de la mirada de diversos psicoanalistes d'arreu d'Europa.

Els testimonis de tots ells ens apropen a una altra manera d'entendre i de tractar l'autisme. Permetent-nos així descobrir la seva particular manera de viure i d’entendre el món.

Us el recomano de tot cor. No només per que sigui el primer projecte on he treballat que es veurà en cinemes, i em faria molta il·lusió que l'anéssiu a veure.
Sinó per que és un molt bon documental, del qual vaig aprendre'n moltes coses que desconeixia sobre l'autisme. I crec que val molt la pena per entendre i posar-te a la pell dels qui viuen amb l'autisme a diari.

No dic res més, us deixo el tràiler per anar fent boca i ja m'explicareu que us ha semblat! (no el tràiler, sinó el documental, eh!) ;)

PROMO 1 from teidees on Vimeo.

-----------------------------------------------------------------------

Today I invite you to go to the cinema!

Finally, one of the projects that I was collaborating while I was in Barcelona, will get into cinemas!

This Wednesday and every Wednesday of April at 19:30 will be projected at Cinemes Girona of Barcelona, the documentary film Other Voices.

It is a Teidees production co-directed by Ivan Ruiz and Sílvia Cortés Xarrié.

Other Voices is a documentary film about autism through the experience of nine fathers, mothers and grandparents of children diagnosed of Autism; the testimony of Albert, a 20 years old boy diagnosed of Asperger Syndrome; and through the point of view of different psychoanalysts from all along Europe.

Their testimonies approach us to a different way of understanding and treating autism.
Letting us discover their particular way of living and understanding the world.

I totally recommend you to go (if you are in Barcelona). Not only because it is the first project where I worked on that will be on cinemas, and I would be so happy if you go. 
But also because it is a wonderful documentary, which I learned a lot of things from it that I didn't know about autism. And I think that is totally worth it to understand and putting ourselves in the shoes of those who live with autism everyday.

I don't say anything else, here you are the trailer and let me know if you liked it! (not only the trailer but the documentary!) ;)

TRAILER UAV (english) from teidees on Vimeo.

30 KM

Avui he anat a cobrir un entrenament d'en Jordi i l'Albert. S'estan preparant per a la Marató de Vancouver i per la de Sant Francisco. I avui els tocava fer 30 km.

Així que jo he anat a llogar uns patins, i els he seguit de principi a fi fent-los fotos!

Demà tindré unes agulletes de les k fan història, i volia anar a esquiar que la temporada s'acaba i l'he d'aprofitar tant com pugui... Però ja veurem... jejeje

--------------------------------------------------------------------------------

Today I went to follor an Albert's and Jordi's training. They are preparing the Marathons of Vancouver and San Francisco. And today they had to do 30 km.

So I rent a pair of rollerblades and I followed them taking pictures of them since the beginning till the end!

Tomorrow I will maybe feel pain in all my body for the effort, but I will try to go to ski anyway, that the season is getting to it's end and I have to took advantage of it as much as I can!

2n dia de sol consecutiu!! L'estiu ja és aqui!!!

Avui m'he llevat tard, amb agulletes d'ahir d'esquiar. Era el meu Diumenge i feia massa sol com per a tenir agulletes. Tenia algunes coses a fer, però res tant important que no pogués esperar. M'havia endut un llibre i al acabar les quatre coses que havia de fer me'n volia anar a llegir a la platja d'English Bay.

Però de camí a Downtown, he canviat d'opinió. He mirat l'hora que era, era tard però potser em donaria temps. Valia la pena provar-ho... Així que me'n he anat a veure si em llogaven uns patins. Tenia una hora i mitja abans de que trenquessin i em quedés sense les botes i el DNI que havia deixat a la botiga.

El plan era donar la volta a l'Stanley Park, uns 10km. I ha resultat que encara m'han sobrat 40 minuts! :)

 ------------------------------------------------------------------------

Today i woke up late, feeling some body ache from skiing yesterday. It was my Sunday and it was too sunny to feel pain. I had somethings to do, but nothing that could not wait. I took a book with me, and the plan was siting at the beach in English Bay to read it after doing some stuff I had to do.  

But on my way to Downtown I changed my mind. I checked the watch, it wass late but maybe i was still on time, It was worth trying... So i went to a try to rent a pair of roller blades. I had only one hour and a half before the shop will close and kept my ID and my boots forever.

My idea was to skate all around the Stanley Park, about 10 km. And in about 50 minutes I was at the shop again!

Saint Patrick's Day

Avui ha sigut Saint Patrick's day! I tot i que mai l'he viscut a Irlanda (encara), em feia gràcia celebrar-lo aquí. Però tenia un dilema. També volia anar a esquiar amb en Mario.

Així que me'n he anat a esquiar pensant que ja el celebraríem al tornar!

Anant cap a pillar l'Skytrain, m'he trobat a en Jordi que venia de córrer 30 km abans dànar a treballar, el molt boig! Era part de l'entrenament que fa de cara a les maratons de Vancouver i Sant Francisco que farà amb l'Albert.

Com veieu els dos anàvem vestits per l'ocasió! Tots dos de verd! 

Al agafar el ferri que porta a Nord Vancouver, estava ple de gent que venia de la rua de Sant Patrick amb coses verdes o irlandeses! Ha estat curiós veure com la gent celebra una festa que no és ni del seu país, i s'hi bolca de ple! 

Un cop a pistes, m'he trobat amb en Mario, ha fet una o dos baixades més amb el uniforma de treball, fa de vigilant de pistes, i ja hem pogut esquiar "tranquil·lament".

El tiu té un nivellàs! Quina enveja!! Jo poc a poc vaig aprenent-ne d'això d'esquiar, i he notat millora des de que vaig arribar. Però després et ve el Mario, i et sents com quan vas veure la Natalie i en Darcy esquiar per primera vegada... jajajajaja

Però ja va bé! Que així em foten canya i entre tots em fan de mestres de manera que a poc a poc vaig millorant! :)

Aquesta vegada ens ha fet molt bon dia! I amb previsió m'he endut la càmera! Així que avui ha tocat sessió de fotos fent el cabra! XD Aqui en teniu una petita mostra!

Al final ens hem estat esperant per a veure la posta de sol que prometia ser espectacular, però hem hagut de marxar per que sinó perdíem el bus i ens havíem d'esperar dues hores més!

Total que hem estat esquiant fins les 7:29 i a i trenta sortia el bus. Que l'hem pillat pels pels!

Al tornar cap a casa, me'n he recordat de Saint Patrick un altre cop. Però ja estava massa cansat per a improvisar cap pla.
Així que he passat per un Licore Store, he comprat un pack de Guinness. I me'n he pres una mentre actualitzava el blog, a la salut de tots els qui vaig conèixer a Irlanda!! Us trobo a faltar!!

Sláinte!! :)

I aquest ha sigut el meu Saint Patrick's day particular.

-------------------------------------------------------------------------------

Today it was Saint Patrick's Day! I had never lived it in Ireland (not yet), but today I wanted to celebrate it in Canada! But I had a dilemma. I also wanted to go to ski with Mario!

So i went to ski thinking in celebrating it when we came back!


Going to skytrain I met Jordi, who is crazy and had run 30 km before going to work. He is training for the marathons of Vancouver and San Francisco, that he will run with Albert.

As you can appreciate both of us were ready for St Patrick's day! Both dressed in green!

Taking the ferry to North Vancouver, everyone was coming from the parade, dressing green and Irish things. It was curious to see so many people here celebrating a party that is not from their country.

Once I got to Cypress, I met Mario who was dressed with the working uniform. He is working as a speed control there. So he finished and then we start to ski freely!

He is so professional! I felt envy!! Little by little I am learning more and more to ski, and I felt a big improvement from the beggining. But then I saw Mario skiing, and well... I have no words... It was like seeing Natalie and Darcy skiing the first time we saw them... hahaha

But that's always good! That way, they make me put more effort on it, and they can keep teaching me things so I can improve step by step. ;)

Today it was so sunny!! So I took the camera with me! So you will see some of the pictures jumping around like crazies! XD

Finally, we had been waiting to see the sunset that seemed that would be spectacular, but we had to leave for not loosing the bus and wait two more hours.
So we had been skiing until 7:29 PM and the bus was leaving at 7:30. We were lucky to took it!

Coming back home,  I remembered about Saint Patrick's day but I was too tired to improvise a plan. So I stop in a Liquor Store, I bought a pack of Guinness. And I took one while updating the blog! Cheers to everyone I met in Ireland! I miss you!!

Sláinte!!! :)

And that was my Saint Patrick's day!

I un cop havent descansat...

Primer de tot, mil gràcies per les mostres d'ànim i afecte rebudes! Realment s'agraeixen molt! ;)

Llegint el post d'ahir, crec que potser em va quedar una mica molt catastrofista.

Faltava mitja hora per anar al restaurant, per tant el vaig escriure en plena rabieta de les típiques de:
- Mama no vull anar al cole!! - En Jordi i en Mario ja me les coneixien, ara també me les coneixeu valtrus! jejeje

Però la veritat és que son 5 minuts de mandra màxima que m'agafen abans de canviar el xip a mode "persona adulta madura i responsable". Un cop canviat el xip, veus clar que la feina és feina, i que si vols pasta l'has de fer d'alguna manera (preferiblement honrada, k no som polítics). Així k la fas i punt!

A part ahir, va ser una nit molt calmada, a moments fins i tot avorrida, però va acabar entre birres, rialles i bona gent al pub del costat del restaurant, al tancar.
Si no fos per la gent que he conegut al restaurant, ja faria temps que ho hauria deixat! Són gent molt maca, hi ha molt bon rotllo, i m'hi sento molt a gust amb ells/es!

Per altra banda, ahir era el meu divendres. Potser per això la rabieta va ser més aguda, al acumular el cansament de tota la setmana. Però això també vol dir que avui he tingut el dia lliure, i deunidó si l'he aprofitat!

Per començar me'n he tret un bon munt de feina de sobre, que ja tocava! També he aprofitat per a cuinar algo de menjar sa, uns pèsols amb ceba i bacó boníssims, que també feia dies que estaven pendents!

Al ser el meu dia lliure m'ho he pres amb calma, he aprofitat per a descansar i agafar forces. Que la setmana vinent serà dura també! Tanco les pròximes 5 nits seguides...

Al final hem acabat el dia, els tres flatmates, mirant "Toy Story 3" amb un kebab entre mans i gaudint de la peli com a nens petits!

Per cert parlant de gaudir com a nens petit, demà senyores i senyors és el dia de la remuntada! Cap a la una del migdia hora canadenca, després d'haver fet una bogada, Vancouver serà Blaugrana o no serà! (potser exagero, aki poca gent s'immutarà, però naltrus sí!)

Així que Visca el Barça i Visca Catalunya! ;)

-------------------------------------------------------

Soon I'll translate both posts, yesterday's and today's... Sorry! I have not so much time...

El somni Canadenc!

Estic estressat rentant plats! I algú es preguntarà, és possible?¿ Sí, és possible!

Rentes plats de 6 de la tarda a 1 i mitja de la nit o de 7 a 2 i mitja, prens el bus cap a casa i arribes al cap d'una hora. A vegades no has sopat i aprofites per a menjar algo, altres vegades ja has sopat, però sempre obres l'ordinador per mirar si tens algun mail o ha passat algo al mon mentre tu estaves tancat a la cuina. Total que com a d'hora son les 4 que te'n vas a dormir.

L'endemà al matí t'intentes llevar tant d'hora com pots, però no tant tant d'hora x almenys dormir 6 horetes. T'acabes llevant a les 11 o 12, cansat, et prens el teu temps per a despertar-te i esmorzar tot i que saps que al cap de mitja hora la gent normal dinaria.

Obres l'ordinador altre cop, aquesta vegada t'assegures que serà per a fer feina. Obres el mail, en respons alguns ràpids, tens dissenys per a fer, tens un mail pendent des de fa dècades per a preparar les entrevistes del vídeo en que treballes a distància, vols prendre't el teu temps per a respondre un mail a l'Ari que li deus des de fa temps, vols seguir buscar feina en alguna productora, i vols buscar universitats, escoles o algun plan de futur per a quan s'acabi el visat aquí al Canadà. Penses, ostia ara fa dies que no actualitzo el blog tampoc... i també he quedat per a fer un skype, o truques a casa i no vols penjar.

Total que en un obrir i tancar d'ulls son les 4 i mitja, t'has de dutxar i encara no has dinat. Dines ràpid mentre et dutxes, o et dutxes ràpid mentre dines pensant que avui tampoc has fet la digestió abans de ficar-te a l'aigua!

Surts de la dutxa. Et vesteixes pantalons tacats, mitjons i sabates negres (uniforme de treball) combinat amb qualsevol cosa xk total te'n vas a rentar plats. Agafes la motxilla comproves que hi tinguis el gorro de "cuiner", la cartera, el mòbil, la clau de casa i el plumon per quan tornis a la nit xk farà fred. La tanques, i surts de la habitació corrents, mires enrere al tancar la porta per a comprovar que tot estigui bé i veus els plats sense rentar! Entres i els rentes en zero coma, per que si d'algo n'ets un expert a hores d'ara, és de rentar plats!

Surts tant ràpid com has entrat i penses merda avui tampoc pillo el bus! Vas caminant a pas decidit cap a l'estació escoltant alguna música alegre que et doni energia per a aguantar les 7 o 8 hores següents.
Corres una mica i puges les escales de dos en dos, per que sents un tren que tot just arriba, però sempre és el k va en l'altre direcció.

Finalment arriba el teu, amb una mica de sort trobes lloc al costat de la finestra. Respires i saps que tens 20 minuts de complet relax abans de tornar a córrer. Aprofites per a fer una mica de repàs mental. Has fet i enviat algun disseny, has respost alguns mails, has avançat una mica del tema de les entrevistes però encara no li has pogut enviar res acabat a en Víctor, ni a l'Ari que ja deu pensar k ets un cas i k mai respons els mails... Tampoc has enviat cap currículum, ni tens més clar a que destinaràs l'any vinent... Això sí! Has actualitzat el blog! Aishhh... ets un cas...

Però per sort penses, demà tinc tot el matí lliure, ja ho faré demà, o sinó el cap de setmana! I tanques els ulls per que res ni ningú et prengui els 20 minutets de relax a l'Skytrain.

Et despertes que ja estas a Burrard Station, t'aixeques i vas a pas lleuger cap al restaurant, entres a menys quart o menys deu, saludes a tothom qui et creues de camí la cuina, et canvies, et poses el davantal i agafes dos draps grocs de cuina. Deixes anar uno dos: Hi! How are you doing today?¿ Respons algun: Good, good and you?!

I arribes al rentaplats, veus el desastre de cuina que t'han deixat, i penses qui em manava a mi estudiar per rentaplats! Rius per dintre sabent que ningú ha sentit la broma i et poses mans a la feina!

Si li fots canya potser amb 7 horetes ets fora, si és un dia de molta feina es pot allargar fins a casi 8. Creues els dits per a que no sigui així i agafes el primer plat brut... 

-----------------------------------------------------------

English translation comming as soon as I find a moment to translate it.

Sorry!

5 mesos m'ha durat la constància...

Fa tres dies que vam fer cinc mesos a Canadà. I en deu fer uns quinze que no actualitzava el blog... Potser ja ho heu notat...

En aquests darrers 15 dies han passat moltes coses, però no he trobat el moment d'actualitzar. A vegades no tinc temps, a vegades tinc temps però estic cansat, a vegades fa mandra o simplement me'n oblido. Així k avui tinc moltes coses a explicar!

Primer de tot va ser EL MEU 25É ANIVERSARI!
Moltes gràcies a tothom, vaig intentar respondre tots els missatges, però si me'n he deixat algun o se m'ha traspaperat o el tinc pendent encara! Així k ho sento! ;)

Va ser un dia molt, molt feliç! Vaig començar-lo a casa mig adormit quan el Jordi em va fer un regal només llevar-me! Després havíem quedat per a fer un skype amb la family! Mireu quin nivell d'Skype! Amb pastís, àlbum de fotos i tot!

A l'altre banda de la pantalla, estava jo amb quatre mufins de xocolata i 25 espelmes, sorpresa de'n Jordi! :)

Més tard a la feina, pensava que seria una nit tranquileta però va començar a córrer la notícia, i tothom em va felicitar. Fins i tot a "l'speach" que fa el xef al començar el torn de nit els hi va dir a tothom k avui era el meu aniversari i k em cuidessin molt! jejejeje

A un determinat punt de la nit, és tradició fer un petit "ritu d'iniciació" amb tothom de la cuina + cambreres i cambreres, a qui fa anys, algo molt americà digne de les típiques fraternitats Alfa Omega de les películes! XD No donarem més detalls però molt divertit! :D
I un cop passat el tràngol, quan ja pensava k ja estava tot, van entrar uns quants cambrers i cambreres amb un pastís de xocolata boníssim cantant-me Happy Birthday! Tota una sorpresa!
I finalment al acabar el torn, ens en vam anar a fer unes birres per acabar de celebrar-ho amb els que tancàvem el restaurant aquella nit.

Així doncs ja veieu que va ser un gran dia! A part també he de dir k vaig rebre moltes felicitatcions i records de tothom, estiguessin a Barcelona, Itàlia, Irlanda, Londres, o on fos! I fins i tot una trucada de l'Aivan des de Toronto! :)

Moltes gràcies a tots! Sou un sol! :D

Més coses! TENIM NOU COMPANY DE PIS!!!! Ara som tres!! El trio calavera! XD

És en Mario, un noi de Santander que vam conèixer tot just arribar, en un Barça-Madrid que vam anar a vore!

El recordareu d'altres aventures com el Home Picnic o una de les excursions que vam fer al cap de poc de ser aqui!

Ha estat una gran incorporació a l'equip, i ser tres al pis és més divertit!

Mario, si lees esto: - Bienvenido! XD (És que ara parlem en castellanu al pis sabeu...) jejeje







Estava mirant fotos "antigues" com aquesta, i em veig raríssim amb el cabell curt! XD







Més coses, més coses! Va ser l'ANIVERSARI DE'N JORDI també!

Vam aprofitar per a fer un bon sopar pre-aniversari amb tot d'amics, després el dia de l'aniversari vam anar a fer unes birres amb l'Albert, en Patrick i en Mario! I al tornar a casa tenia un brioix amb 26 espelmes esperant-lo!

Vaig fer-lo jo el pastís! Era fàcil i tot anava molt bé fins que vaig haver d'anar a treballar (al meu dia lliure) per que m'havien trucat si els hi podia anar a donar un cop de mà.
Al marxar encara no estava acabat de coure, li devien quedar uns 5 o 10 minutets més, total k al apagar el forn i treure'l tota la part del mig es va esfondrar! :S I va quedar una mica cru... Al dia següent el vam tornar a posar una mica més per acabar-lo de fer almenys, però ja no hi havia solució! jajajajaja


I crec que això, és tot de moment! A veure si torno a pillar una mica més de constància en això d'actualitzar el blog... Sinó doncs d'aquí a quinze dies us segueixo informant! jajajajaja

Una abraçada ben forta! I fins aviat!

------------------------------------------------------------------------------

5 MONTH IS WHAT IT LASTED MY CONSTANCY...

Last March the 4th, it was our 5th month in Vancouver. And now it's about 15 days that I hadn't updated the blog... Maybe you noticed...

In the last 15 days happened many things, but I could not find the moment to tell you! Sometimes I have no time, other times I am tired, sometimes I'm lazy or it is simply that I forget to update. So today there are plenty of things to explain!



First of all it had been MY 25TH BIRTHDAY! 

Thanks a lot to everyone!! I tried to answer all the messages, but if I hadn't answered yours it's because I missed it between all the others, or because it is still in the list of things to do... Sorry! ;)

It was such a wonderful day! I started at home still asleep when Jordi gave me his present moments after waking up! Later I had an appointment with my family on skype! It was such a great meeting, with cake, family album, and everything! :)

On the other side of the screen, there was me some chocolate muffins and 25 candles, a surprise from Jordi! :)

Later at work, I thought it would be a calm night but little by little everyone knew that it was my birthday. Even at the night cheff's speach at the beggining of the shift, he told everyone that it was my birthday so they had to treat me even better than normally! :)

In a random moment of the night, it is a tradition to make something similar an initiation, in a very american way that remember me the fraternities of the american universities seen in movies! I won't gave more details but it was so funny! :D

Once done, I thought that that would be all, but it was not! At some moment I hear that some waitress and waiters start to sing happy birthday, and then they came with a gorgeous chocolate cake! Such a surprise!

And finally, once we finsihed the shift, to end the celebration we went for some pints with the ones that were closing the restaurant that night.

As you can see, it was such a great day! I also have to add that I received a lot of mails and greetings from everyone, no matter they where in Barcelona, Itally, Ireland, London or wherever! And also a call from Aivan in Toronto! :)

Thank you everyone! You are the best! :)



More things! WE HAVE NEW ROOMMATE AT THE FLAT!! Now we are three!

He is Mario, a guy from Santander (northern Spain) who we met at the very beginning of being in Canada, in a Barça-Madrid match!

You will remember him from other adventures on the blog like the Home Picnic, or one of the excursions that we did at the very beggining of being here!

He had been a great incorporation at the team! And being three at the flat is funnier!
So, welcome Mario!! ;)

By the way, I was looking "ancient" pictures like this one, and I see myself so weird with short hair! XD



More stuff, more stuff! It was also JORDI'S BIRTHDAY!!

We took advantage to do a great dinner pre-birthday with some friends, then the 4th we went to have some drinks with Albert, Patrick and Mario! And caming back home, he had a sponge cake with 26 candles waiting for him!

I did the cake! It was easy, and everything was going smoothly until I had to leave to work (in my day off) because they called me from the restaurant to see if I could go and help them for a while.

At the moment I was leaving the cake was not done yet, maybe it would had needed 5 or 10 more minuts at the oven.

So when shutting down the oven and taking the cake out of it, it just collapsed! :S It still was a little bit raw...

Next day I put it again in the oven, but the damage was already done, and there was no hope for the cake! jajajajaja Anyway It tasted good and we are still eating it! :)

And I think that's all by now! I will try to became constant again updating my blog... But I can not promise anything... If I can't, I will keep updating in the next 15 days! ;)

A big hugh and see you soon!