Bon vent i barca nova!

Setmanes boges pre-viatge. Tant boges que ni us les creuríeu.

Primer de tot i el mes important, les mil despedides! En la última setmana hi ha hagut un èxode massiu de gent de Vancouver, i encara n'hi haurà més en els pròxims mesos.

Alguns tornen cap a casa com en Jordi. Altres tornen a estudiar com en Mario. I altres comencen en un país nou com la Vanessa.
Però tots tenen algo en comú, tots comencen noves aventures que de ben segur els seguiràn omplint de grans moments, grans amics i increïbles experiències!

L'Albert l'altre dia escrivia que es crea una sensació estranya quan algú marxa. Per que no només trobes a faltar la persona en sí. Sinó que també trobes a faltar la persona que erets quan erets amb ell/a, en aquell lloc i moment concrets, ja que no tornaràs a ser-la mai més.

Ara mateix escrivint aquestes línies acaba d'explotar una cançó a l'Itunes, per sorpresa, que m'ha destrossat per dintre. Era una cançó que vaig escoltar moltíssim quan estava de camí a Nova York (Jordi segur k ja saps quina és jajaja). És una cançó molt alegre, però només de sentir-la m'han vingut tants records a la ment que no he pogut evitar arrencar a plorar com un criu!

I és que només cal repassar una mica el blog per veure que aquest ha sigut un gran any per a mi, com ho va ser l'anterior, i l'altre, i Irlanda, i de ben segur ho seran els següents. Però no puc deixar de pensar que inevitablement cada vegada que canvio de ciutat deixo mil persones enrere, i amb elles deixo enrere les persones que vaig ser quan estava a Dublin, Vancouver, Nova York, Barcelona, o qualsevol altre lloc.

És llei de vida, i em passaria igual si em quedes sempre al mateix lloc, per que la gent va i ve. Així que em quedaré amb les millors sensacions i a seguir tirant endavant. Que tot està per fer i tot és possible!

Com veieu les emocions estan a flor de pell. Pero no us preocupéssiu pas, que no és pas dolent, ni de bon tros! És una sensació molt agradable sentir que estas viu, i que hi han mil coses a pair, mil decisions a prendre, mil canvis a afrontar...
I en moments així se'm crea una sensació de bipolaritat espectacular, que m'encanta. Pots sentir-te tant trist duran dos segons i tant feliç els dos segons següents, que realment te n'adones de lo complexos i espectacular que son els sentiments, cosa que és fàcil oblidar quan et submergeixes en una rutina.

M'estic enrotllant massa, ho sento. Avui serà llarg el post, per que em queden un munt de coses a explicar encara. Si actualitzés més sovint...

A mitjans de setmana, el landlord em va dir que el dia 1 de Setembre entrava a viure a la meva habitació algú altre, així que l'havia de deixar lliure per llavors i no el dia 5 com havíem parlat anteriorment. Després de una cerca prou exhaustiva i de considerar mil alternatives. La Bec i en Doug em van oferir d'estar-me a casa seva uns dies! Així que gràcies a ells ja està solucionat!
Són unes bellíssimes persones, que per cert sembla ser que també marxen aviat! L'èxode de que us
parlava, veieu... Són els hostes de la primera festa que vam fer només arribar a Vancouver per "Thanks Giving" aviat farà un any.

Últimament també he rebut la visita de la Maria! Una amiga de la casa de Berga que casualment passava per aquí! jajajajaja Qui ens havia de dir que ens trobaríem a l'altre punta de Món!

Per cert, diumenge dia 1, tenim la nostra Via Catalana a Vancouver! Ja us explicaré com ha anat!! I penjaré fotos! Aprofito per a fer una crida des d'aquí, que si no esteu apuntats encara a la Via Catalana de l'11 de Setembre a Catalunya, no sé a que espereu! Tots cap al Delta de l'Ebre que hi falta gent! No sigueu mandrosos i aneu-hi que valdrà la pena! Serà històric i un bon cop d'afecte per a que algun dia poguem ser un país amb totes les de la llei! Vinga va que això va en serio aquesta vegada!

Més coses. Ara ja les coses secundàries, que ja no valdrà tant la pena de recordar d'aquestes últimes setmanes a Vancouver. Avui m'han acomiadat de la feina!

Sona molt fort, però no ho és. Dimecres vinent havia de ser el meu últim dia, i dilluns és festa a Vancouver (pel dia del treballador. Ja té guassa no?¿ XD). Així que em quedaven dos dies només (i alguns projectes per acabar), i per a estalviar-se'ls m'han dit que no cal que torni la setmana que ve.

Ha sigut totalment fora de lloc, inapropiat, i sobtat. No m'ho esperava pas. Però no soc la primera ni seré la última persona que marxa d'aquella empresa en estranyes circumstàncies. De fet no conec altre manera de sortir-ne. Pregunteu a qualsevol que hi hagi treballat.

Feia ja temps que aguantava per que era una bona oportunitat per a agafar experiència, ampliar currículum, i la veritat és que hi he aprés moltíssim. I per això els hi estic agraït. Però hi havia coses que feia temps que grinyolaven. Una d'elles el sou. Només us diré que feia més pasta treballant al restaurant de rentaplats, que en una feina qualificada com era aquesta. I jo encara que cobrava...

De fet el millor de la feina, sens dubte, ha sigut la gent amb qui he treballat. Se'ls ha de reconèixer que tenen bon ull escollint a l'equip. Trobaré a faltar la Vanessa, en Raul, l'Aaron, la Miyuki, la Jenifer, la Petra, l'Anderson, la Nisha, la Joy, la Sunny, en Daniel i en Michael, la Lídia i altra gent que ha passat per allà... I per que no, també trobaré (una mica només) a faltar en Mike i la Kirstie...

I res, això és tot per avui. Deu nidó quantes coses no. Si actualitzés més sovint... Pero ara costa trobar el moment! A part en 6 dies me'n vaig a Alaska!!! Quins nervis!! :D

Ja us seguiré explicant! I a Alaska intentaré actualitzar tant sovint com pugui també!! ;)

------------------------------------------------------------------------

Crazy weeks before the trip! So crazy that you won't believe it!

First of all and the most important, the 1000 good byes! For the last weeks there had been an massive exodus from Vancouver, and there will be some more next months.

Some come back home like Jordi. Others go back to university like Mario. And others start a brand new life in a brand new country like Vanessa.
But all them have something in common, they all have new adventures ahead that I'm sure they will fulfill with great moments, great friends and amazing experiences!

Albert was writing last day:
"You get a strange feeling when you’re about to leave a place, we pondered, like you’ll not only miss the people you love but you’ll miss the person you are now at this time and this place, because you’ll never be this way ever again."
At this same moment, while I was writing this lines, it had just exploded a song in Itunes that has destroyed myself inside out! Is a song that I listened many many times on my way to New York. It's a happy song, but only hearing it it reminded me so many things that I couldn't help to brake into tears as a child!

I only need to take a look to the blog to see that it had been such a wonderful year for me, as it was also the years before and the ones ahead too. But I can not help thinking that every time that I change of city I left so many people behind and with them I left behind also the person that I used to be in Dublin, New York, Vancouver, Barcelona or any other place...

That's life! And it will be the same if I was in only one city, because people keep coming and going. But I can not do any other thing than keeping the good memories and keep going! That everything is still to be done, and everything is possible!

As you can see, emotions are in the air. But don't worry because it is not bad! It is a good feeling to feel that you are alive and that there are thousand things to assume, thousand decisions to take and thousand changes to face!
And in moments like this it is like a bipolar sensation where I can be really sad for few seconds and really happy for few seconds more, that you realise how wonderful and complex are the feelings! Thing that is easy to forget when I am setled in a routine.

I am writing too much, sorry! Today it will be long, I have plenty of things to explain! If only i could write more often...

Last week my landlord told me that I must leave the first of september, when he already told me before that I could stay until the 5th. I kind of freak out for a day or two, but then Bec and Doug offer me to stay at their place for a while! So thanks to them everything is solved!
They are such a wonderful couple, and it also seems that they are leaving soon too. You know about the exodus I was talking about...
They are the hosts of the first canadian party we had. The one of Thanks Giving almost one year ago!
Thank you again Bec and Doug for everything!!! ;)

Last week I also recived the visit of Maria! A friend from the house we share back in a little town from on the mountains in Barcelona.
If two or three years ago somebody told me that I will meet her here, I wouldn't believe it.

Changing of topic. Next Sunday 1st of September there is a kind of demostration in Standley Park in order to support the Catalan Independence, and our right to choose our future within or outside Spain. Right that we are not having right now. Spain is known by the flamenco, toros, paella, crisis but what people doesn't know is even the fact of being in Europe Spain is not the more democratic and open minded country. We have to change this!
Feel free to join us in a human chain. On the Sptember the 11th (national day of Catalonia my country, even the fact that will be always remembered for other sad events) there will be a huge human chain that will cross all our country from France to Valencia. Keep an eye on that too! ;)

More things. Now the less important ones, that won't be worth remembering in the future. Today I got fired of my job!

It sounds so bad, but it isn't. Next Wednesday it was supposed to be my last day before the trip to Alaska. Monday is bank holiday (Labor Day, isn't it funny?), so it was only 2 days more! So to save some money they told me not to come next week even the fact that I hadn't finished the projects I was supposed to.  

It was so weird, and unexpected. I didn't thought about this possibility. But I'm not the first neither the last persone that will leave this job within weird sircumstances. Atually, I don't know any other way to left this company. Ask anyone that worked there.

It had been for a while that I was holding there, because it was a good oportunity for me to get more experience, more resume and more knowledge. And I must say that i learned so much there. I am really grateful to them in that way. But there are things I didn't like aobout it. One of them the salary. I was earning more money washing dishes in the restaurant than in editing videos. And I'm not kidding, it's true. And I was fortunately, because I was being paid at least.

Actually, the best of the job was the people that I worked with. I must admit that they have good eye choosing people. I will miss Vanessa, Raul, Aaron, Miyuki, Jenifer, Petra, Anderson, Nisha, Joy, Sunny, Daniel & Michael, Lídia and all the people that passed by. And I must also admit that I will also miss in a way or another Mike and Kirstie.

And that's all by now. Well, that's not bad is it? If only I could write the blog more often... But it;s hard to find a moment. And n addition, in 6 days I am leaving to Alaska!!! I so nervous! :D

I will tell you more about it soon! And in Alaska I will try to update you more often!! ;)

Canvi de plans!!

Senyores i senyors, nens i nenes, les coses han canviat força en les darreres setmanes! Moltes notícies i totes molt importants i excitants a l'hora! No sé per on començar!

Començaré pel principi doncs. Fa molt de temps que tenia un somni (diga-li somni, diga-li projecte, diga-li com vulguis...) La qüestió és que des de fa molt i molt temps que tinc la idea de fer un viatge. Però no un viatge qualsevol, un viatge a Alaska!

- Val - direu - Doncs no n'hi ha per tant, en Jordi ara hi és i t'ha entrat enveja. - Doncs certa enveja em fa, ho he de reconèixer! (a tu segur que també, no dissimulis! jajajaja)

Però el meu viatge serà diferent. Serà una cacera! No d'animals precisament (mai se m'acudiria anar a matar animals, ja ho sabeu). Aniré a caçar Aurores Boreals! XD

La idea és dormir de dia i passar-me les nits fent fotografies de cels estrellats i Aurores Boreals!

Per a acomplir tal propòsit, avui he comprat els bitllets d'avió cap a Anchorage (Alaska) i he reservat un cotxe que serà on viuré els 21 dies que seré allà dalt! (si no carda massa rasca, que en teoria no n'ha de cardar gaire...)

Sí, viuré en un cotxe... Però no us preocupéssiu, és un cotxe gran, on tombant els seients de darrera podré cabra-hi estirat. A part portaré tota la roba d'abric que tinc, plumon, sac de plumes, malles termiques, samarretes termiques, jaquestes varies, pantalons d'esqui, guans de neu... Potser em fotré de calor i tot ara que ho llegeixo... jejejeje 
I si veig que no és viable, doncs ja buscarem un poblet i llogarem alguna habitació en algun hostel. No us preocupeu!

És un viatge que em fa moltíssima il·lusió, però moltíssima moltíssima! I que porto somiant fins i tot des d'abans de venir a Canadà! Tinc tantes ganes de veure les fotografies que en sortiran!
No us podeu imaginar les hores que m'he passat davant la pantalla de l'ordinador empapant-me de coneixement sobre aurores boreals, fotografia nocturna, time lapse, Alaska...

És un viatge que s'ha anat preparant a poc a poc des de fa molt de temps, però que al final s'ha precipitat tot d'un plegat! Al començament el volia fer abans de tornar a Barcelona, fos quan fos que això passés.
Després va sortir la oportunitat d'allargar la meva estada a Canadà gràcies a la feina que vaig trobar i al fet de poder demanar un altre visat, aquest cop de treball. Així doncs ho vaig posposar i el vaig deixar latent en stand by.

Finalment, per un defecte de forma, m'han denegat aquest visat. Tornaré a enviar els papers per si un cas, però no em volia arriscar a haver de marxar de Canadà sense haver-hi anat. A part s'hi ha d'anar en unes èpoques determinades de l'any per a veure les aurores boreals i no passar massa fred. Per que a l'estiu no s'hi pon el sol allà, per tant ni estrelles ni nit ni aurores... S'hi ha d'anar entre Setembre i mitjans d'Abril.

Així doncs he fet un cop de cap, m'he decidit i he explicat la situació a la feina, he avisat el propietari del pis. I per tant el dia 5 de Setembre marxo cap a Seattle, on agafo l'avió cap a Anchorage i un cop allà el cotxe cap a la fi del mon!

A part de la càmera, el trípode i l'intervalòmetre, també me'n duré el portàtil. Així, allà on trobi wifi aprofitaré per a actualitzar el blog  penjar-vos algunes fotos! ;)

Canviant de tema. Una conseqüència directa de la situació amb el visat i el viatge serà que aviat em tindreu de nou per Barcelona! No sé per quan temps, i no sé quines dates encara... Com sempre, Cronos dirà!
M'agradaria poder allargar tant com pugui l'estada per aqui, així que no cal que aneu cap al Prat encara... Ja us avisaré, o potser no! Crec que el dia menys pensat, simplement reapareixeré a les vostres vides per sorpresa! Avisats esteu! jajajajaja

----------------------------------------------------------------------------------

Ok it's late and there is a lot to write but I'll do the translation today!

I don't know what to start with! Things changed so much and so fast by the last weeks! There are so many news and all them so exciting and important!

I'll start by the beginning, I had a dream for a long time. And that dream it was a trip! but not a normal trip, a trip to Alaska!

- Ok - you will say - You have seen Jordi up there having fun and you felt envy. - That's not too far from true, I must admit it! (but you too, common! Who not!?) hahahaha

But my trip will be different. It will be a hunting! Not of animals, of course! (I would never kill an animal, I'm sure you know). I'll go to hunt Northern Lights! :D

The idea is to sleep during the day, and take pictures of staring skies and Northern Lights by night!

To achieve this goal, today I just had bought the flights, and booked the car where I am going to life for 21 days! (if it's not too cold)

Yes, I'm gonna live into a car... but don't worry! It's a big car where I will fit without problems, And I'll bring jackets, a feather sleeping bag, some under-pants, sky pants too, gloves... I think I will be too warm maybe! hehehe
And if I see that I can not sleep in the car, I will find a hostel somewhere!

I am really looking forward to do this trip! I had been dreaming with it even before coming to canada! I am so exited to see the results of the pictures!
You won't believe how much time I spent in front of the computer reading, and getting information about the northern lights, taking pictures of stars, and doing this in Alaska...

It's a trip that i had been preparing for a long long time, but that finally happen in a rush! First of all I wanted to do it before coming back to Barcelona, whenever it was.
After that I got the opportunity to get a working visa for another year, and I took the chance. So I let the dream for a while.

But finally the visa turn out to be denied! I will send the paperwork again, just in case, but I didn't want to take the risk of being forced to leave Canada without being able to t do that trip. Also, it is a trip that you can not do whenever you want, because there are times that is just too cold to go there, and others when the sun never sets! 

So I decided to do it! I already talked with my bosses and I explained them the situation. I also told William, my landlord, that I will not be here by September. So on the 5th of September I am taking a bus to Seattle, a flight to Anchorage and once there, a car to the end of the world!

A part from the camera and all the gears, I will also bring my laptop, so I will keep you updated trough the blog, and I'll be posting some pictures as well!

Changing of topic... A consequence of my visa, my trip and everything, will be that I will be soon in Barcelona! I don't know when, and I don't know for how long... But as always Chronos will tell!

I would love to extend my stay as much as I can, so people from Barcelona, don't go to the airport yet... I will tell you, or maybe not! Maybe any given day I'll just appear into your lives again as a surprise!! You've been warned! hehehehe

The Team!

The best of working in War Room is having the pleasure of having them as friends!

Best of luck with your new jobs Miyuki and Raul! We will miss you so much!
And the rest of you, see you tomorrow! ;)

-------------------------------------------------------------------------------------------------

El millor de treballar a War Room és tenir-los a ells com a amics!

Bona sort per la Miyuki i en Raul que han plegat fa poc! Se'ls trobarà a faltar a l'oficina! Amb la resta ens veiem demà! :)

Celebration of Light

En la última actualització em vaig descuidar de penjar una foto que volia penjar, i és que tot i els problemes tècnics fa poc ens vam trobar amb la Karin, la Gemma, la Roser i l'Erin, i la Marta i en Xaume! Va ser un plaer poder tornar-nos a trobar després de tant de temps! Sembla ser que ens haurem d'acostumar a aquestes trobades de tant en tant.

Canviant de tema, aquest divendres hem tingut una sessió de team building a l'empresa! Ens han portat a veure un partit de Baseball! Va ser tot curiós! Des de el moment on tothom es va posar dempeus i es van treure les gorres per a escoltar i cantar els himnes Americà i Canadenc fins a l'últim moment en un final trepidant on qualsevol dels dos equips podia guanyar! Tot curiós sí, sí!

I per acabar, aquesta última setmana ha sigut "The Celebration of Light" a Vancouver! Un concurs de focs artificials on participaven UK, Canada i Tailàndia. Així que durant les nits de Dissabte, Dimecres i Diumenge hem estat prenent la fresca vora el mar gaudint de les nits d'estius entre focs artificials i bona companyia!

-----------------------------------------------------------------------------

In the last post I forgot about uploading a picture about our last meeting with Karin, Gemma, Roser&Erin and Marta&Xaume! It was a pleasure to share some time with all them again! Seems likely that we will need to get used to this kind of meetings in the future!

Changing of topic, this last Friday we had a team building session with the friends from War Room!
Mike and Kirstie they brought us to watch a match of Baseball! It was my first time there, and it was exactly like in the movies! It was so curious! From the moment that everyone stand up and get off the caps to sing the American and Canadian hymns, to the final minutes where any of the teams could win the match! Such a curious experience! 

And today to finish, fireworks! It was Vancouver's Celebration of Light! A fireworks contest between UK, Canada and Thailand. So during the Saturday's, Wednesday's and Sunday's nights we had fun taking advantage of the summer nights next to the seawall with fireworks and good company!